LES NOVES RESIDENCIES

Al llarg de la història el concepte de residència ha canviat completament, els moderns centres geriàtrics no tenen res a veure amb el concepte que es tenia fa tot just 50 anys.

Els antics asils eren centres d'allotjament on acudien les persones marginades, amb problemes socials, econòmics o sanitaris que no podien contar amb el suport familiar per a la seva cura. Quan una família amb mitjans econòmics tenia algun familiar amb algun tipus de trastorn de conducta els recloïen en sanatoris normalment fora de les ciutats, aïllats, amagats i apartats de la societat.

L'ingrés en una residència significava la retirada definitiva de la vida social, un cementiri en vida on es vivia el present ja que no existia futur. El concepte “asilar” estava relacionat a l’abandó per part dels fills. Recordo una persona que quan li vaig comentar que treballava en una residència em va comentar “Jo no aniré mai a una residència perquè els meus fills m’estimen molt”. Aquesta és la idea que tenia la gent gran, l'abandó per part de les seves famílies si decidien ingressar-les en un centre geriàtric.

Pensar en una residència geriàtrica era pensar en un lloc tètric i lúgubre, ple de persones que cridaven o donaven tombs en una sala comuna al voltant d'un televisor.

En la dècada dels 70, per una necessitat emergent del mercat, van començar a proliferar les petites residències, situades en pisos espaiosos. Aquestes petites residències estaven dirigides per persones que oferien una atenció familiar, gran qualitat humana i molta dedicació però molt poca professionalització. El model de petita residència està esgotant les seves possibilitats i tendeix a desaparèixer ja que la seva estructura fa difícil que puguin oferir els serveis necessaris.

Actualment a Espanya solament el 3,5% dels majors viuen en residències enfront del 12 % dels Països Baixos o el 10% del Regne Unit. Les raons són l'estructura tradicional de la família espanyola i un baix nivell de les pensions. Això està començant a canviar amb l'arribada d'una generació que ha cotitzat mes a la Seguretat Social, que té invertits els seus estalvis en plans de pensions i disposen d'immobles de la seva propietat.

També ha canviat la idea del que significa anar a una residència geriàtrica ja que les persones grans provenen d'una societat mes culta, amb major nivell econòmic i son mes exigents.

El nou mil·lenni ha produït canvis importants en la nostra societat, la incorporació de la dona al món del treball, la baixa taxa de natalitat i les famílies monoparentals han provocat una transformació de la institució familiar. Si ajuntem a aquest fet un increment de l'esperança de vida, ens trobem amb que cada vegada mes les persones majors necessiten una assistència especialitzada que no pot prestar la família, independentment del nivell d'ajuda per a la realització de les activitats de la vida diària que necessitin.

L'actual ritme de vida ens impedeix en ocasions atendre la nostres familiars de major edat, moltes persones encara pensen que romandre en el domicili és la millor opció sense adonar-se que quan es necessita una atenció contínua, la residència és la millor opció.

Els actuals centres geriàtrics ofereixen serveis a aquelles persones que necessiten ajuda per a la realització de les activitats de la vida diària. Milloren la qualitat de vida millorant aspectes físics, psicològics o socials oferint una atenció geriàtrica integral que abasta des de les activitats mes bàsiques de la vida diària ( higiene, alimentació ...) fins a serveis més especialitzats de medicina, fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional....

No retiren a les persones de la vida comunitària no reclouen i no generen desadaptació ni desarrelament, al contrari ja que augmenta l'activitat social i les relacions familiars es veuen afavorides.

Des de fa algun temps ens trobem amb que són les pròpies persones grans que decideixen convertir la residència en la seva nova llar i deixar-se cuidar mentre mantenen la seva autonomia.

Aquesta decisió es realitza per diferents motius: la convalescència d'alguna patologia, el sentiment de solitud per la viduïtat, la impossibilitat de realitzar les tasques domèstiques o la por a sofrir algun contratemps en el domicili són algunes d'elles.

Es tracta d'una nova generació de gent gran que amb un major nivell cultural i adquisitiu desitja mantenir-se activa i tria les comoditats, el bon servei i les atencions socio-sanitàries que els brinden aquests nous centres.

Les actuals residències suposen una millora qualitativa enfront de les tradicionals; són àmplies i permeten atendre tant a residents vàlids com a incapacitats que necessiten unes atencions específiques. Conten amb personal qualificat amb la formació tècnica adequada per a atendre als usuaris. Les funcions d'aquests centres moderns són preventives, rehabilitadoras, terapèutiques i pal·liatives depenent del grau d'atenció que necessitin els usuaris.

És fonamental escollir correctament el tipus de residència, per a això és convenient realitzar algunes visites abans de l'ingrés, valorant la seva ubicació i les seves instal·lacions, que han de ser àmplies i lluminoses. Cal comprovar l'aspecte i les activitats que estan realitzant en aquest moment ja que ens donaran una idea sobre la qualitat del servei. Hem de preguntar el nombre de personal que atén als residents tant de gerocultores com metges, infermeres, fisioterapeutes etc..